Ens trobem
convocats a unes eleccions al Parlament de Catalunya que tenen una especial
significació, tant per la constatació de les limitacions de l’actual Estat
autonòmic en el reconeixement de Catalunya com a nació, accentuada per una
ferotge onada de recentralització, com per la insostenible situació causada per
la crisis econòmica i les mesures d’austeritat dogmàtica adoptades pels
governants conservadors seguint el dictat dels mercats.
Són objecte d’un
atac sistemàtic l’autogovern de Catalunya, la nostra cultura i llengua i el
nostre model integrador de convivència. L’ofec i deficient encaix de Catalunya
en l’actual model d’Estat, ens han de portar a fer un pas endavant en l’horitzó
nacional cap a l’Estat propi.
Al mateix temps, estan
sent eliminades les fites socials assolides els darrers 35 anys, fruit de la
lluita encapçalada pels moviments socials i partits progressistes, que han anat
fent avançar l’Estat del benestar. Les reaccionàries reformes que s’estan aplicant
(laborals, sanitàries, socials, educatives..) tenen una evident voluntat de
definir un model social autoritari i insolidari que beneficia a les classes
dominants.
Davant d’aquesta
situació, des de l’exercici dels drets bàsics democràtics, entre els quals l’inalienable
dret d’autodeterminació, el poble de Catalunya ha de decidir sobre la sobirania
de Catalunya com a nació, i també sobre la sobirania com a societat davant de les
polítiques econòmiques i socials imperants i el seu fracàs.
Estem cridats a
decidir quin model polític volem i si seguim amb les polítiques de
privatitzacions i retallades o, pel contrari, apostem per una
sortida justa a la crisi basada en una societat avançada on es garanteixin els
drets socials i serveis públics. Gent i la resta de
col·lectius de l’Entesa (EPM), com a agrupacions netament d’esquerres i
catalanistes, defensem que són qüestions inseparables ja que no hi haurà
vertader avenç nacional sense cohesió social i equitat.
