dimecres, 12 de desembre de 2012

AL.LEGACIONS PRESENTADES A L'ESTABLIMENT DE LA TAXA PER RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES (ORDENANÇA FISCAL NÚM 28)



Exp. Ref. 895/12                                                                                                 





AL PLE MUNICIPAL





            Joan Pau Hernández Roura, actuant en qualitat de portaveu, en nom i representació del Grup Municipal “Gent pel progrés de Tiana-Entesa”, davant Vès. compareix, i exposa:





            Que en data 30 d’octubre ha estat publicat en el Butlletí Oficial de la Província l’Anunci dels Acords del Ple de l’Ajuntament de data 23 d’octubre de 2012 d’aprovació provisional de la modificació de les Ordenances Fiscals núms. 1 i 4, de l’establiment de la taxa per recollida d’escombraries i altres residus domèstics, i d’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal núm. 28 reguladora d’aquesta taxa; i s’exposa al públic aquest acord per un termini de trenta dies a efectes de presentar-hi les reclamacions que es creguin oportunes.



Que en el tràmit atorgat, compareix en l’expedient, i formula les següents





AL·LEGACIONS





Primera.- Manca de justificació econòmica de la proposta de Modificació de l’Ordenança de l’IBI.- El nou tipus i l’establiment de la Taxa per recollida de residus domiciliaris suposen un increment de recaptació no justificat i contrari al principi de progressivitat fiscal.-



1.- Les principals qüestions objecte de les Ordenances Fiscals aprovades provisionalment en el Ple del passat 23 d’octubre el constitueix:



- la modificació de l’Ordenança núm. 1 de l’I.B.I. consistent en fixar un tipus de gravamen per immobles urbans de 0,48 enlloc del vigent tipus del 0,53.



- l’establiment d’una nova Taxa per recollida de residus domiciliaris.



            2.- La primera mesura, segons les dades proporcionades pel govern, suposa una disminució d’ingressos en concepte d’IBI de 74.687 € en relació a l’exercici 2012 (liquidat 3.172.041 €).



            La segona mesura, també segons dades del govern, suposa una recaptació en aquest concepte de 304.003,70 €.



3.- En conseqüència, en primer lloc hem de constatar que la reducció del tipus de l’IBI no compensa la major recaptació en concepte de Taxa de recollida de residus domiciliaris, fet que comporta un increment de recaptació de 229.000 €.



Aquest increment no es basa en cap anàlisi dels ingressos i despeses municipals plasmats en el Pressupost, tota vegada que ni tan sols es coneix aquest.



Es desconeix, per tant, a quin motiu obeeix l’increment de recaptació, i quin impacte en els pressupostos tindran els majors ingressos derivats de l’establiment de la Taxa.





3.- En segon lloc, la reducció del tipus de l’IBI (malgrat la manca de cap informació en l’expedient sobre l’impacte de la mesura per trams de població, distingint quin resultat suposa en la quota tributaria corresponent) atès que s’aplica a tot el padró de béns immobles urbans, beneficia més a aquells contribuents que són titulars d’un bé immoble de major valor cadastral, i per tant, beneficia a qui més valor objectiu disposa en el seu patrimoni com a mostra de capacitat econòmica.



Per contra, l’articulació de la Taxa de recollida de residus, que analitzarem en detall més endavant, es basa en gravar les unitats d’habitatge segons la seva superfície i el nombre de residents.



A diferència de l’IBI, no es basa en la capacitat econòmica mostrada a través d’un valor patrimonial, com és el valor cadastral, si no en altres elements que per si mateixos no tenen en compte aquesta capacitat econòmica, però que tractant-se d’uNa taxa tampoc tenen en compte la intensitat d’us del servei.



4.- Per aquest fet, la modificació tributaria que suposen aquestes dues qüestions de les Ordenances Fiscals suposa:



-      Un increment de recaptació injustificat de 229.000 €. 
-    La reducció d’un impost que es basa en la capacitat econòmica del contribuent titular de béns immobles, per l’establiment d’una taxa que no té en compte aquesta capacitat econòmica, únicament afecta els habitatges, i no està directament relacionada amb l’ús del servei que la justifica.



Per tot això, considerem que la proposta no només no està degudament justificada, si no que és contrària al principi de capacitat econòmica, i de progressivitat del sistema fiscal, ja que proporcionalment redueix més a qui més té.



A més, com exposarem més endavant, la configuració de l’establiment de la Taxa, atenta contra el principi d’equitat, contra el principi ambiental de qui contamina paga, i finalment, contra el principi de no discriminació, al no establir-se el corresponent preu públic per la recollida de residus de les activitats econòmiques o comercials.



Segona.- Sobre l’establiment de la Taxa de recollida de residus domiciliaris.- L’estudi realitzat per implantar un sistema de pagament per generació a Tiana tant pels residus domiciliaris com pels de els activitats econòmiques.- Manca de constància d’aquest estudi en l’expedient i de qualsevol referència a la recollida de residus comercials.- Manca de procés polític i ciutadà per l’establiment de la taxa.-

1.- Com es prou conegut el govern municipal anterior, va iniciar els estudis per establir a Tiana una taxa per la recollida de residus domiciliaris i el preu públic pel servei de recollida de residus a les activitats econòmiques que en facin us.

En aquest sentit, l’any 2011 es va elaborar un Estudi, subvencionat per l’Agència de Residus de Catalunya, avaluant diferents opcions per al seu establiment, totes elles basades en el pagament per generació.

Un sistema de pagament per generació es basa en l’aplicació d’un mecanisme de taxació variable en què l’usuari del servei de recollida de residus paga una taxa en funció de la seva generació real de residus i del servei que obté per a la seva gestió.

Aquests sistemes permeten traslladar així el principi de “qui contamina paga” a la taxa de residus i permeten premiar aquells ciutadans i comerços que fan un esforç per reduir els seus residus i separar-los correctament, mentre que els que tenen una conducta negativa assumeixen el cost de sobre-ús del servei de recollida.

Així, doncs, els sistemes de pagament per generació intenten promoure la participació dels ciutadans i comerços en l’assoliment dels objectius de la política de residus mitjançant la creació d’un incentiu econòmic que consisteix en establir un vincle entre el pagament de la taxa de residus i la quantitat i tipus de residus generats.

2.- El resultat d’aquest estudi proposava l’establiment d’un sistema de pagament per generació amb l’objectiu de:

- millorar la qualitat ambiental del municipi mitjançant la reducció de residus i l’increment dels residus reciclats.

- adaptar les taxes a la generació real dels ciutadans i de les activitats econòmiques, tot aplicant el principi de “qui contamina paga” i tractant als generadors més equitativament.


3.- Entre els elements a considerar per l’establiment de la taxa i el preu públic l’Estudi exposava la idoneïtat d’establir una part fixe o bàsica a pagar per la possibilitat d’accés al servei (per exemple, per cada habitatge), i una part variable en funció de l’ús del servei.

L’Estudi exposa diferents alternatives per avaluar aquest ús, segons també els objectius ambientals a assolir.

Així, per exemple, en relació a la taxa domiciliaria en l’escenari 1 es proposa una part fixa per habitatge de 42 €, i una part variable per la utilització del servei de recollida de la fracció resta o rebuig de 0,75 € en cas de bujol de 10 litres. El promig de la taxa resultant anual es calculava en 70,50 € per un habitatge de primera residència.

En relació al preu públic pels residus comercials, també es proposava una part fixa depenent del tipus d’establiment i una part variable en funció de l’ús i de la fracció a recollir i gestionar.

4.- En l’Estudi s’exposen diferents alternatives d’implantació del sistema de avaluació de l’ús, entre els quals (Escenari 1) el pagament per bujol amb comptatge individual per la fracció resta o rebuig.

Aquest sistema comporta la necessitat de crear un padró fiscal i instal·lar un identificador en el bujol individualitzat, així com un comptador en els vehicles de recollida.

Entre els avantatges d’aquest sistema, davant d’altres com poden ser el pagament mitjançant bosses específiques, trobem que no cal ampliar la recollida porta a porta, s’incentiva la prevenció i el reciclatge, fa la recollida més eficient en tendir a lliurar els usuaris els cubells/bujols només quan estan plens, i el menor risc de frau i d’abocaments irregulars.

5.- La inversió necessària per implantar aquest sistema, per exemple en l’Escenari 1, es quantifica en 88.893 €.

En relació a les despeses d’implantació del sistema de comptatge pel pagament per generació, cal tenir en compte també la millora en la prevenció i reciclatge, motiu pel qual s’ha de preveure una disminució dels costos de recollida i tractament, així com la reducció dels costos ambientals i les externalitats associades (contaminació, utilització recursos naturals, etc..)

6.- Davant de la finalització del termini de l’actual contracte de prestació del servei de recollida de residus al municipi, i la nova licitació, entenem que l’anàlisi i avaluació per a la millora del resultat del sistema en termes econòmics i ambientals, la seva transparència i equitat vers els usuaris, fa que s’hagi d’afrontar l’establiment de la taxa amb els objectius exposats conjuntament amb la licitació de la nova contracta. D’aquesta manera també els costos d’implantació del sistema es poden incloure i amortitzar de manera més adequada.

7.- Segons l’Estudi el procediment d’establiment de la taxa s’ha de basar en un previ procés de participació ciutadana i consens polític per cercar una sol·lució realista i responsable, en que tots els agents implicats es sentin corresponsables del repte de la gestió dels residus.

Es per això que l’Estudi proposa un calendari on el procés d’informació i participació de la ciutadania esdevé cabdal per fer-la coneixedora de la problemàtica, i per implicar-la en l’establiment d’una taxa que incentivi les conductes més respectuoses amb el medi i que redueixin els costos, també econòmics, per la col·lectivitat..

8.- En l’expedient de l’establiment de l’Ordenança núm.28, no trobem cap referència a aquest Estudi, ni el menor anàlisi sobre les alternatives a l’establiment de la taxa domiciliaria.

En el mateix sentit, no consta referència a l’establiment del preu públic de recollida de residus de els activitats econòmiques quan la seva aplicació és un imperatiu legal segons la Llei de residus de Catalunya.

A tot això, hem d’afegir que no ens consta s’hagi realitzat cap procés participatiu  amb la ciutadania amb caràcter previ a l’aprovació provisional, ni s’ha creat cap comissió dels grups municipals per tractar aquesta qüestió, fets tots dos que van ser reclamats ja fa més d’un any per aquest grup municipal.

9.- Per tot això, el procediment seguit i l’Acord plenari d’aprovació provisionald e l’Ordenança núm. 28, a part de les altres irregularitats exposades en el present escrit, presenta una manifesta manca de motivació i justificació esdevenint arbitrari i contrari a dret, per no haver tingut en compte documents i procediments previs sobre aquesta matèria, i vulnera els principis de participació ciutadana en la presa de decisions.

Tercera.- Sobre el model de taxa domiciliaria aprovada provisionalment.- Manca de compliment dels principis de protecció ambiental, de justícia tributaria i d’igualtat.- Nul·litat de l’Ordenança.-

1.- La Taxa de recollida de residus domiciliaris que es conté en l’Ordenança núm. 28 aprovada provisionalment es basa en una part fixe per habitatge, i una part variable segons el nombre de residents i segons la superfície construïda de l’habitatge.

Per tant, no es vincula la part variable a la intensitat d’ús del servei, això és, a la generació de residus.

2.- Amb aquesta decisió la taxa deixa de tenir caràcter incentivador, ja que no compleix amb la finalitat de prevenir la generació i fomentar el reciclatge.

Fins i tot és contraproduent, ja que pagarà el mateix l’usuari que tingui una actuació diligent, eviti produir residus i recicli, que aquell que no ho faci.

3.- Per això, la taxa no està directament relacionada amb el servei que es presta al ciutadà, si no amb altres paràmetres aliens al servei.

Des del punt de vista ambiental,  aquest fet és contrari a la funció pública de protecció ambiental que correspon als municipis segons l’article 45 de la Constitució, i a la obligació de fomentar la prevenció i la separació en origen de residus i enfortir el reciclatge reconegut en la normativa sectorial.

També es contrari al principi bàsic del dret ambiental de la Unió Europea de “qui contamina paga” que imposa als poders públics l’adopció de mesures, incloses les fiscals, per garantir que aquells que contribueixen a degradar el medi contribueixin al pagament de mesures per reparar-lo. La taxa no compleix ni la vessant preventiva (ja que no incentiva) ni la reactiva ja que no distribueix la càrrega econòmica en proporció al seu causant.

Des del punt de vista fiscal, aquesta Taxa es contrària als principis d’igualtat, de proporcionalitat i de justícia tributaria, establerts en l’article 31 de la Constitució, i normes que la desenvolupen, ja que no està relacionada amb la intensitat en l’ús del servei. La taxa no reparteix els costos del servei en proporció al benefici o servei real sinó lineal en base a paràmetres que per si mateixos no justifiquen un tracte igual.

Quarta.- La discriminació dels usuaris de la recollida domiciliaria en relació als usuaris del servei de recollida de residus comercials.- Nul·litat de la taxa.-

1.- El Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora de Residus estableix a l’article 54 que “la persona titular de l’activitat ha de lliurar els residus que generi o posseeixi a un gestor o gestora autoritzat perquè se’n faci la valorització, si aquesta operació és possible, o disposició del rebuig, o bé s’ha d’acollir al sistema de recollida i gestió que l’ens local competent estableixi per a aquest tipus de residu, incloent-hi el servei de deixalleria”.

La llei contempla que l’activitat generadora de residus comercials ha de “suportar les despeses de gestió dels residus que posseeix o genera”.

2.- Per tant, la legislació estableix la obligació de que els productors de residus d’activitats econòmiques de satisfer els despeses de la seva recollida i gestió.

A Tiana l’Ajuntament realitza la recollida de residus comercials conjuntament amb la recollida domiciliària, sense que les activitats participin en el seu finançament. Això implica un cost a càrrec de l’Ajuntament d’aproximadament 30.000 € anuals.

3.- L’establiment de la Taxa de recollida de residus domiciliaris sense que s’hagi implementat el preu públic de recollida comercial, a part de contradir la Llei, comporta un tracte discriminatori en perjudici dels ciutadans que infringeix el principi d’igualtat segons recull la Constitució i l’Estatut.

4.- Per tot això, s’ha de deixar sense efecte l’establiment de la taxa domiciliaria i de l’Ordenança núm. 28 aprovades provisionalment, i iniciar d’immediat el procediment d’establiment i tramitació de l’Ordenança del preu públic per recollida de residus comercials.





Cinquena.- Procedència de deixar sense efecte l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal núm. 28 i iniciar un procediment participatiu per definir el model de taxa d’acord amb el principi de qui contamina paga.-



Per tot això exposat, l’Ordenança fiscal núm. 28 aprovada provisionalment, resulta afectada per causa de nul·litat de ple dret, segons l’article 62.2 de la Llei 30/1992, per infringir l’ordenament jurídic, i procedeix deixar sense efecte l’Acord d’aprovació provisional del seu establiment i de l’Ordenança.



Procedeix previ un procés d’informació i participació ciutadana, es defineixi la fiscalitat municipal en matèria de residus domiciliaris, d’acord amb el principi de qui contamina paga, amb la finalitat incentivar la reducció de residus i el reciclatge.





Per tot això, SOL·LICITA:



Que es tingui per presentat aquest escrit, per comparegut en nom i representació del grup municipal “Gent pel progrés de Tiana” en l’expedient de tramitació de la modificació i establiment de les Ordenances Fiscals de referència, i per formulat escrit d’AL·LEGACIONS en el tràmit d’exposició pública, per a que, previs els tràmits d’aplicació, s’acordi:



-       Deixar sense efecte l’Acord d’aprovació provisional de l’establiment de la taxa per recollida de residus i de l’Ordenança reguladora núm. 28..

-       Iniciar el procediment d’establiment i tramitació de les Ordenances per la taxa per recollida de residus domiciliaris i del preu públic per recollida de residus comercials, basat en el principi de qui contamina paga i segons el sistema de pagament per generació, amb un previ procés informatiu i participatiu de la ciutadania.



Tiana, cinc de desembre de 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada