TIANA, SOM TOTS?

Si, Tiana som tots. La resposta a la pregunta que encapçala aquestes línies és afirmativa, una afirmació reivindicativa davant de les actituds excloents.

La superació de la vella política és imprescindible. A Tiana, sota una pàtina falsament moderna, tenim un govern de la vella política i de la dolenta.

En moments com els presents, de canvis en la societat, reivindiquem la recuperació social de la Política, amb majúscules, reforçant l’ètica en les funcions públiques i la vocació de servei a la societat, millorant la informació i la transparència, i receptivitat a les iniciatives socials emergents, per fomentar una democràcia més directa en la presa de decisions i amb l’obligació de retre comptes a la ciutadania.

Primera alcaldessa, però sense suport de la majoria.  

Ara fa tot just dos anys es va produir un relleu en el Govern municipal. Per primer cop l’Ajuntament de Tiana tenia una Alcaldessa al capdavant, malgrat no assolir el suport de la majoria absoluta del Ple en obtenir el suport de només sis dels tretze regidors. El govern municipal, format per PSC i ERC, ha comptat sempre amb el vot del PP, per configurar una estranya i difícilment comprensible majoria.

Sense programa, apagada informativa i participativa

Govern que en dos anys no ha estat capaç de presentar un pla de govern. Va començar paralitzat i després ha improvisat, sense informar i fer partícip a la ciutadania de les mesures adoptades en aquests temps de crisi. Retallant les vies d’informació (un nou butlletí reduït en contingut informatiu i periodicitat, una ràdio que ja no hi és, i una web que continua infrautilitzada) i devaluant els canals de participació (consells municipals inoperants, comissions devaluades).

Prometien un canvi, i hem anat a pitjor. Fins i tot amb la nova web municipal (transmetran els plens? constaran els acords de govern o els contractes municipals? i la informació sobre el pressupost i la seva execució? coneixerem el “pla de mandat”?) hauran estat dos anys d’apagada informativa, manca de participació i de donar comptes, precisament quan s’han adoptat importants decisions que condicionen el futur del poble durant molts anys. 

Decisions que tampoc estaven en el programa electoral dels partits governants. Ens sona? Sembla que és la “nova-vella” manera de fer política. Que no és la nostra.

La cortina de fum:

fort amb els febles i dèbil amb els poderosos

També a Tiana les finances municipals han estat la cortina de fum que el govern ha utilitzat per emmascarar la manca de projecte, utilitzant l’endeutament contret en el període de creixement econòmic per PSC-ERC per construir grans equipaments, contra el govern anterior que l’havia heretat.

Un govern fort amb els febles i dèbil amb els poderosos. S’incrementen els preus cap els usuaris, i s’augmenta la retribució de les empreses de serveis. En són exemple, les taxes de recollida de residus: la domèstica no té en compte la generació de residus ni el reciclatge, i la comercial encara no s’aplica i quan es faci es preveu una bonificació del 65 % de caràcter general.  Si els comerços gaudeixen d’aquesta bonificació que es pretén justificar en la crisi, quin motiu hi ha per a no aplicar-la a les famílies o que aquestes hagin de seguir subvencionant als comerços?

O les quotes de l’Escola Bressol municipal, incrementades un 62 % en sis mesos, i que comporten importants dificultats a les famílies que poden afectar el servei. Diuen que han introduït la tarifació social, però una diferència de 10 € al mes no és precisament això.

En canvi, les empreses de serveis (residus, neteja) han vist incrementada la retribució. També s’ha autoritzat a Duet ha incrementat tarifes per sobre l’IPC.

Desinversions

En quant a polítiques estratègiques i d’inversió en cultura, educació, medi ambient, i també en infraestructures o política d’habitatge, entenem s’està produint una “desinversió” per una agenda de prioritats esbiaixada, decisions de difícil comprensió i retallades que malmeten el present i hipotequen greument el futur. Dues mostres flagrants: la paralització del projecte de connexió del Passeig de la Vilesa i l’Avinguda Isaac Albéniz, i l’endarreriment injustificable del lliurament dels habitatges de lloguer social a Can Gaietà finalitzats l’any passat.

I això succeeix amb projectes que ja estaven en marxa. L’Ajuntament no pot anar improvisant o a remolc dels esdeveniments. Molt menys beneir a ulls clucs tot el que ve del sector privat  i anar-ho carregant sobre les espatlles dels ciutadans  Ens cal que sigui proactiu i s’avanci, preparant el futur des de la defensa dels interessos col·lectius.

Formes de governar i personalismes. 

Les propostes dels grups a l’oposició són directament rebutjades. En alguns casos, pocs, tard i malament es rectifica, en altres ni s’informa. Malauradament certes formes d’actuar heretades d’una escola política iniciada al poble als 90, continuen presents. No només als plens. Sovint el govern amb l’Alcaldessa al capdavant actua amb manca de respecte, no escolta ni dialoga. Segurament mai s’havia arribat al nivell actual de personalisme i confusió en el càrrec institucional. I és que les formes denoten també quina concepció es té de les institucions i del servei als ciutadans.