11 DE SETEMBRE DE 2012 DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

(Text llegit a l'acte institucional a la sala de plens de l'ajuntament de Tiana)

11 DE SETEMBRE DE 2012

1.- La Diada nacional de Catalunya com a dia de reivindicació és enguany més vigent què mai davant de l’ofec sistemàtic al qual s’està sotmeten al poble català:

- en l’aspecte nacional per les polítiques centralitzadores d’un Estat en el qual Catalunya no hi troba ni el reconeixement a la seva sobirania ni el respecte a la seva identitat i voluntat.

- per la situació econòmica i social conseqüència dels postulats neoliberals que ens han conduit a la crisi econòmica i de la qual alguns en treuen profit a costa dels drets socials de la població.

Aquests fets causen una profunda fractura democràtica entre els ciutadans, cada cop més abatuts i atemorits, i les institucions polítiques, sense credibilitat, que no ostenten el poder real si no que han estat substituïdes pel dictat dels mercats.

Davant d’aquesta situació, pel col·lectiu de Gent pel progrés de Tiana, i les coalicions de l’Entesa, aquest onze de setembre ha de ser un dia de reivindicació democràtica, unitari, de mobilitzacions pels drets nacionals i socials del poble de Catalunya.

2.- Celebrem la Diada en un moment de greu crisi econòmica, social i nacional. Són temps de retallades i retrocessos socials i nacionals sense precedents en la història recent de Catalunya.

Més de vuit-centes mil persones estan sense feina al nostre país i una tercera part d’aquestes no reben cap prestació per desocupació, milers de persones perden el seu habitatge desnonades per caixes i bancs, la pobresa està creixent i ja afecta prop del 20% de la població catalana i moltes persones joves marxen per manca d’oportunitats.

Els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol estan reduint, privatitzant i mercantilitzant la salut, l’educació, la cultura, els serveis i prestacions socials, els recursos naturals.

S’estan deteriorant les condicions de vida i de treball amb contrareformes laborals, financeres i retallades que només provoquen més crisi i atur, fent impossible els pretesos objectius de reducció del dèficit i del deute. Un autèntic espoli de les classes treballadores i mitjanes i un atac a la dignitat de les persones, que està suprimint l’estat del benestar construït durant dècades de lluites socials i polítiques.

El rescat del sistema financer amb milers de milions d’euros, mentre s’abandona a la seva sort centenars de milers de persones, és la màxima expressió de la insolidaritat i la injustícia.

3.- Catalunya va veure les seves aspiracions de més autogovern i de reconeixement com a nació frustrades per una sentència del Tribunal Constitucional, que trencava el pacte de Catalunya amb l’Estat, vulnerant la lliure decisió de la ciutadania de Catalunya expressada en referèndum.

Ara patim l’ofensiva recentralitzadora del Govern de l’Estat, que pretén reduir l’autogovern a la mínima expressió amb l’excusa de la crisi, així com els atacs contra la llengua i la cultura a través de diferents procediments judicials que volen impedir que el català sigui la llengua vehicular a l’escola i a l’administració, i atacant la unitat de la llengua.

També el món local veu amenaçada la seva autonomia amb la contrareforma que està impulsant el Partido Popular de la Llei de Bases del Règim Local i que significaria una pèrdua d’instruments democràtics dels ciutadans.

4.- Som en un dels moments més difícils per Catalunya. La Generalitat amb la petició de rescat pot perdre tota capacitat d’autogovern i suposarà, a la pràctica, la fiscalització de l’acció política de la Generalitat per part del govern central. Tot això a causa de la Llei d’estabilitat pressupostària que, hem de recordar, va ser recolzada també per Convergència i Unió.

I es que novament s’està utilitzant per alguns el fet nacional i les aspiracions a un major autogovern presents a la societat catalana com una maniobra de distracció per ocultar el fracàs de les seves polítiques socials i econòmiques i les seves polítiques de retallades de drets i reformes que afavoreixen a les classes dominants.

Des de Gent creiem que és necessari el pacte fiscal basat en un concert econòmic solidari, per resoldre l’escanyament que suposa un sistema de finançament insuficient i injust, però també un nou pacte social per trobar una sortida justa a la crisi basada en una societat avançada on es garantitzin els drets socials i que sigui solidaria amb un sistema de progressivitat fiscal on els que més tenen, més contaminen i més s’enriqueixen aportin més a la societat.

5.- La Diada Nacional és doncs una oportunitat per fer arribar el clam de la ciutadania contra les retallades nacionals i socials i per una sortida justa de la crisi. 

Per tot això, Gent ens unim a la crida a la ciutadania per participar en la manifestació convocada aquesta tarda a les 18h a Barcelona per l’Assemblea Nacional Catalana i diverses entitats socials:

• Per La llibertat. Som una nació i tenim dret a decidir en llibertat el nostre futur com a país davant l’Estat; i com a societat davant els mercats i les polítiques que retallen drets.

• Per L’autodeterminació i un horitzó de més construcció nacional, a partir de la lliure voluntat expressada per la ciutadania de Catalunya.

• Per La justícia social i la solidaritat. Ja que no hi ha avenç nacional sense cohesió social.

Visca Catalunya lliure!