Si, Tiana som tots. La resposta a la pregunta
que encapçala aquestes línies és afirmativa, una afirmació reivindicativa
davant de les actituds excloents.
La superació de la vella política és imprescindible. A Tiana, sota una
pàtina falsament moderna, tenim un govern de la vella política i de la dolenta.
En moments com els presents, de canvis en la societat, reivindiquem la
recuperació social de la Política, amb majúscules, reforçant l’ètica en les
funcions públiques i la vocació de servei a la societat, millorant la
informació i la transparència, i receptivitat a les iniciatives socials
emergents, per fomentar una democràcia més directa en la presa de decisions i
amb l’obligació de retre comptes a la ciutadania.
Primera alcaldessa, però sense suport de la
majoria.
Ara fa tot just dos anys es va produir un
relleu en el Govern municipal. Per primer cop l’Ajuntament de Tiana tenia una
Alcaldessa al capdavant, malgrat no assolir el suport de la majoria absoluta
del Ple en obtenir el suport de només sis dels tretze regidors. El govern
municipal, format per PSC i ERC, ha comptat sempre amb el vot del PP, per configurar
una estranya i difícilment comprensible majoria.
Sense programa, apagada informativa i
participativa
Govern que en dos anys no
ha estat capaç de presentar un pla de govern. Va començar paralitzat i després
ha improvisat, sense informar i fer partícip a la ciutadania de les mesures
adoptades en aquests temps de crisi. Retallant les vies d’informació (un nou
butlletí reduït en contingut informatiu i periodicitat, una ràdio que ja no hi
és, i una web que continua infrautilitzada) i devaluant els canals de
participació (consells municipals inoperants, comissions devaluades).
Prometien un canvi, i hem anat a pitjor. Fins i tot amb la nova web
municipal (transmetran els plens? constaran els acords de govern o els
contractes municipals? i la informació sobre el pressupost i la seva execució?
coneixerem el “pla de mandat”?) hauran estat dos anys d’apagada informativa,
manca de participació i de donar comptes, precisament quan s’han adoptat
importants decisions que condicionen el futur del poble durant molts anys.
Decisions
que tampoc estaven en el programa electoral dels partits governants. Ens sona?
Sembla que és la “nova-vella” manera de fer política. Que no és la nostra.
La cortina de fum:
fort amb els febles i dèbil amb els poderosos
També
a Tiana les finances municipals han estat la cortina de fum que el govern ha
utilitzat per emmascarar la manca de projecte, utilitzant l’endeutament contret
en el període de creixement econòmic per PSC-ERC per construir grans
equipaments, contra el govern anterior que l’havia heretat.
Un
govern fort amb els febles i dèbil amb els poderosos. S’incrementen els preus
cap els usuaris, i s’augmenta la retribució de les empreses de serveis. En són
exemple, les taxes de recollida de residus: la domèstica no té en compte la
generació de residus ni el reciclatge, i la comercial encara no s’aplica i quan
es faci es preveu una bonificació del 65 % de caràcter general. Si els comerços gaudeixen d’aquesta
bonificació que es pretén justificar en la crisi, quin motiu hi ha per a no
aplicar-la a les famílies o que aquestes hagin de seguir subvencionant als
comerços?
O les
quotes de l’Escola Bressol municipal, incrementades un 62 % en sis mesos, i que
comporten importants dificultats a les famílies que poden afectar el servei.
Diuen que han introduït la tarifació social, però una diferència de 10 € al mes
no és precisament això.
En
canvi, les empreses de serveis (residus, neteja) han vist incrementada la
retribució. També s’ha autoritzat a Duet ha incrementat tarifes per sobre
l’IPC.
Desinversions
En quant a polítiques estratègiques i
d’inversió en cultura, educació, medi ambient, i també en infraestructures o
política d’habitatge, entenem s’està produint una “desinversió” per una agenda
de prioritats esbiaixada, decisions de difícil comprensió i retallades que
malmeten el present i hipotequen greument el futur. Dues mostres flagrants: la
paralització del projecte de connexió del Passeig de la Vilesa i l’Avinguda
Isaac Albéniz, i l’endarreriment injustificable del lliurament dels habitatges
de lloguer social a Can Gaietà finalitzats l’any passat.
I això
succeeix amb projectes que ja estaven en marxa. L’Ajuntament no pot anar
improvisant o a remolc dels esdeveniments. Molt menys beneir a ulls clucs tot
el que ve del sector privat i anar-ho
carregant sobre les espatlles dels ciutadans
Ens cal que sigui proactiu i s’avanci, preparant el futur des de la
defensa dels interessos col·lectius.
Formes de governar i personalismes.
Les
propostes dels grups a l’oposició són directament rebutjades. En alguns casos,
pocs, tard i malament es rectifica, en altres ni s’informa. Malauradament
certes formes d’actuar heretades d’una escola política iniciada al poble als
90, continuen presents. No només als plens. Sovint el govern amb l’Alcaldessa
al capdavant actua amb manca de respecte, no escolta ni dialoga. Segurament mai
s’havia arribat al nivell actual de personalisme i confusió en el càrrec
institucional. I és que les formes denoten també quina concepció es té de les
institucions i del servei als ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada