Les
inversions de les Administracions Públiques en obres i infraestructures estan
condicionades per la situació econòmica. Ara més que mai s’ha d’afinar molt en
la destinació dels recursos públics i assegurarque es prioritzen les actuacions
més necessàries i urgents. També cal tenir en compte que determinades actuacions
tenen un calendari molt llarg entre que es decideixen, planifiquen i
s’executen.
Un
exemple és la connexió entre el Pg. de la Vilesai l’Av. Isaac Albéniz.
Planificada des del 1976 no va ser fins l’any 2008 que es van iniciar els
tràmits per projectar-la i a finals del 2010 es van obtenir els terrenys
necessaris per executar-la.Tot estava llest per a fer les obres el 2011. El
canvi de govern ho va paralitzar. La justificació fou que no es tenia capacitat
inversora malgrat existia reserva pressupostària de 200.000€ que es va destinar
a altres actuacions.
Durant
dos anys, i davant de les interpel·lacions de GENT el govern ha mantingut que
no tenia capacitat inversora, però recentmentel govern municipal ha reconegut
que disposa d’un milió d’euros (1.000.000 €) per inversions provinents de
Diputació i Àrea Metropolitana. Sense cap debat, ha decidit destinar-los
principalmenta actuacions menors d’arranjament de la via pública, com la
“peatonalització” del Carrer del Centre i l’arranjament de la Placeta de
l’Església.
No
hi ha resposta de perquè no s’inclou solucionar el greu problema de mobilitat
que té el centre. És de sentit comú que abans de “peatonalitzar” es solucioni
el problema principal del nucli antic. Ara que els terrenys són municipals i
que s’admet que es disposa de pressupost d’inversions, perquè no es realitza?
La
paralització entenem és una greu irresponsabilitat. Les conseqüències positives
d’arranjar la zona afavorien la millora de la mobilitat (especialment el
transport públic, i els recorreguts de vianants) i ajudarien a la dinamització
del centre. No és incompatible amb “pacificar” el centre, tot el contrari, és
condició necessària i una actuació cabdal per la millora del conjunt.
Les
conseqüències dels retards en actuacions estructurals es paguen molt cars, com
ens demostra la situació del corredor mediterrani. Sabem que a Madrid no
l’interessa i prefereix, per exemple, construir AVE a llocs inhòspits.
El que no sabem és perquè el
govern municipal atura aquest projecte. No ens estarem boicotejant a nosaltres
mateixos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada