És prou evident que
la crisi a la qual ens ha portat el capitalisme desregulat s’està utilitzant
per justificar moltes mesures retrògrades, d’alt contingut ideològic, que estan
capgirant les bases de la nostra societat. Creixen l’atur, les desigualtats i
la pobresa, de la mateixa manera que es concentren els beneficis en uns pocs.
Usant les
restriccions financeres com a argument i apel·lant a una dogmàtica austeritat
que s’està demostrant contraproduent i suïcida, es privatitzen serveis públics,
redueixen drets socials, empitjoren les condicions laborals i es debiliten les
institucions democràtiques en una societat cada cop més fracturada.
En aquesta
estratègia tecnòcrata i autoritària, ara l’ofensiva apunta contra la democràcia
local.
Els Ajuntaments,
cabdals en el desenvolupament del sistema democràtic i social, primer nivell de
contenció contra les desigualtats, i espai directe de participació de la
ciutadania, ara es volen convertir amb meres delegacions de l’Estat,
controlades per les Diputacions.
L’amenaça que conté
la Llei de reforma de l’administració local que està impulsant el Partit
Popular és recentralitzar competències i desmantellar serveis, prohibint que
els Ajuntaments puguin desenvolupar, entre d’altres, polítiques en matèria de
salut, serveis socials o educació. Sens diu que aquestes es traslladaran a les
Diputacions, però aquestes no són escollides per sufragi directe, ni tenen personal
per prestar aquests serveis. En el fons
es tracta de reduir les polítiques públiques
i privatitzar, eliminar drets bàsics i evitar el control democràtic.
En comptes de modernitzar
la organització de tota l’Administració Pública (començant per la central, que
és la que concentra més disfuncions) per transformar i fer més eficients les polítiques
públiques, i anar cap a un sistema
fiscal més just i equitatiu , la recepta continua sent menys drets, menys
democràcia.
