Exp. Ref. 895/12
AL PLE MUNICIPAL
Joan
Pau Hernández Roura, actuant en qualitat de portaveu, en nom i representació
del Grup Municipal “Gent pel progrés de
Tiana-Entesa”, davant Vès. compareix, i exposa:
Que
en data 30 d’octubre ha estat
publicat en el Butlletí Oficial de la Província l’Anunci dels Acords del Ple de
l’Ajuntament de data 23 d’octubre de 2012 d’aprovació provisional de la
modificació de les Ordenances Fiscals núms. 1 i 4, de l’establiment de la taxa
per recollida d’escombraries i altres residus domèstics, i d’aprovació
provisional de l’Ordenança fiscal núm. 28 reguladora d’aquesta taxa; i s’exposa
al públic aquest acord per un termini de trenta dies a efectes de presentar-hi
les reclamacions que es creguin oportunes.
Que en el tràmit
atorgat, compareix en l’expedient, i formula les següents
AL·LEGACIONS
Primera.- Manca de justificació econòmica de
la proposta de Modificació de l’Ordenança de l’IBI.- El nou tipus i
l’establiment de la Taxa per recollida de residus domiciliaris suposen un
increment de recaptació no justificat i contrari al principi de progressivitat
fiscal.-
1.- Les
principals qüestions objecte de les Ordenances Fiscals aprovades
provisionalment en el Ple del passat 23 d’octubre el constitueix:
- la
modificació de l’Ordenança núm. 1 de l’I.B.I. consistent en fixar un tipus de
gravamen per immobles urbans de 0,48 enlloc del vigent tipus del 0,53.
- l’establiment
d’una nova Taxa per recollida de residus domiciliaris.
2.- La
primera mesura, segons les dades proporcionades pel govern, suposa una
disminució d’ingressos en concepte d’IBI de 74.687 € en relació a l’exercici
2012 (liquidat 3.172.041 €).
La segona mesura, també segons dades
del govern, suposa una recaptació en aquest concepte de 304.003,70 €.
3.- En conseqüència, en primer lloc hem de constatar que la reducció del
tipus de l’IBI no compensa la major recaptació en concepte de Taxa de recollida
de residus domiciliaris, fet que comporta un
increment de recaptació de 229.000 €.
Aquest increment
no es basa en cap anàlisi dels ingressos i despeses municipals plasmats en el
Pressupost, tota vegada que ni tan sols es coneix aquest.
Es desconeix,
per tant, a quin motiu obeeix l’increment de recaptació, i quin impacte en els
pressupostos tindran els majors ingressos derivats de l’establiment de la Taxa.
3.- En segon lloc, la reducció del tipus de l’IBI (malgrat la manca de cap
informació en l’expedient sobre l’impacte de la mesura per trams de població,
distingint quin resultat suposa en la quota tributaria corresponent) atès que
s’aplica a tot el padró de béns immobles urbans, beneficia més a aquells contribuents que són titulars d’un bé immoble
de major valor cadastral, i per tant, beneficia a qui més valor objectiu
disposa en el seu patrimoni com a mostra de capacitat econòmica.
Per contra, l’articulació
de la Taxa de recollida de residus, que analitzarem en detall més endavant, es
basa en gravar les unitats d’habitatge segons la seva superfície i el nombre de
residents.
A diferència de
l’IBI, no es basa en la capacitat econòmica mostrada a través d’un valor patrimonial,
com és el valor cadastral, si no en altres elements que per si mateixos no
tenen en compte aquesta capacitat econòmica, però que tractant-se d’uNa taxa tampoc
tenen en compte la intensitat d’us del servei.
4.- Per aquest fet, la modificació tributaria que suposen aquestes dues
qüestions de les Ordenances Fiscals suposa:
- Un
increment de recaptació injustificat de 229.000 €.
- La reducció
d’un impost que es basa en la capacitat econòmica del contribuent titular de
béns immobles, per l’establiment d’una taxa que no té en compte aquesta
capacitat econòmica, únicament afecta els habitatges, i no està directament
relacionada amb l’ús del servei que la justifica.
Per tot això,
considerem que la proposta no només no
està degudament justificada, si no que és contrària al principi de capacitat
econòmica, i de progressivitat del sistema fiscal, ja que proporcionalment
redueix més a qui més té.
A més, com
exposarem més endavant, la configuració de l’establiment de la Taxa, atenta
contra el principi d’equitat, contra el principi ambiental de qui contamina
paga, i finalment, contra el principi de no discriminació, al no establir-se el
corresponent preu públic per la recollida de residus de les activitats
econòmiques o comercials.
Segona.-
Sobre l’establiment de la Taxa de recollida de residus domiciliaris.-
L’estudi realitzat per implantar un sistema de pagament per generació a Tiana
tant pels residus domiciliaris com pels de els activitats econòmiques.- Manca
de constància d’aquest estudi en l’expedient i de qualsevol referència a la
recollida de residus comercials.- Manca de procés polític i ciutadà per
l’establiment de la taxa.-
1.- Com es prou conegut el govern municipal anterior, va iniciar els estudis
per establir a Tiana una taxa per la recollida de residus domiciliaris i el preu
públic pel servei de recollida de residus a les activitats econòmiques que en
facin us.
En aquest sentit, l’any 2011 es
va elaborar un Estudi, subvencionat per l’Agència de Residus de Catalunya,
avaluant diferents opcions per al seu establiment, totes elles basades en el
pagament per generació.
Un sistema de pagament per generació es basa en l’aplicació d’un
mecanisme de taxació variable en què l’usuari del servei de recollida de
residus paga una taxa en funció de la
seva generació real de residus i del servei que obté per a la seva gestió.
Aquests sistemes permeten traslladar així el principi de “qui contamina
paga” a la taxa de residus i permeten
premiar aquells ciutadans i comerços que fan un esforç per reduir els seus
residus i separar-los correctament, mentre que els que tenen una conducta
negativa assumeixen el cost de sobre-ús del servei de recollida.
Així, doncs, els sistemes de pagament per generació intenten promoure la
participació dels ciutadans i comerços en l’assoliment dels objectius de la
política de residus mitjançant la creació
d’un incentiu econòmic que consisteix en establir un vincle entre el pagament
de la taxa de residus i la quantitat i tipus de residus generats.
2.- El resultat d’aquest estudi proposava l’establiment d’un sistema de
pagament per generació amb l’objectiu de:
- millorar la qualitat ambiental del municipi mitjançant la reducció de residus i l’increment dels
residus reciclats.
- adaptar les taxes a la
generació real dels ciutadans i de les activitats econòmiques, tot aplicant el
principi de “qui contamina paga” i tractant als generadors més equitativament.
3.- Entre els elements a considerar per l’establiment de la taxa i el preu
públic l’Estudi exposava la idoneïtat d’establir una part fixe o bàsica a pagar
per la possibilitat d’accés al servei (per exemple, per cada habitatge), i una part variable en funció de l’ús del
servei.
L’Estudi exposa diferents alternatives per avaluar aquest ús, segons
també els objectius ambientals a assolir.
Així, per exemple, en relació a
la taxa domiciliaria en l’escenari 1 es proposa una part fixa per habitatge
de 42 €, i una part variable per la utilització del servei de recollida de la
fracció resta o rebuig de 0,75 € en cas de bujol de 10 litres. El promig de la
taxa resultant anual es calculava en 70,50 € per un habitatge de primera
residència.
En relació al preu públic pels residus comercials, també es proposava
una part fixa depenent del tipus d’establiment i una part variable en funció de
l’ús i de la fracció a recollir i gestionar.
4.- En l’Estudi s’exposen diferents alternatives d’implantació del sistema
de avaluació de l’ús, entre els quals (Escenari 1) el pagament per bujol amb
comptatge individual per la fracció resta o rebuig.
Aquest sistema comporta la necessitat de crear un padró fiscal i
instal·lar un identificador en el bujol individualitzat, així com un comptador
en els vehicles de recollida.
Entre els avantatges d’aquest sistema, davant d’altres com poden ser el
pagament mitjançant bosses específiques, trobem que no cal ampliar la recollida
porta a porta, s’incentiva la prevenció i el reciclatge, fa la recollida més
eficient en tendir a lliurar els usuaris els cubells/bujols només quan estan
plens, i el menor risc de frau i d’abocaments irregulars.
5.- La inversió necessària per implantar aquest sistema, per exemple en
l’Escenari 1, es quantifica en 88.893 €.
En relació a les despeses d’implantació del sistema de comptatge pel
pagament per generació, cal tenir en compte també la millora en la prevenció i
reciclatge, motiu pel qual s’ha de preveure una disminució dels costos de
recollida i tractament, així com la reducció dels costos ambientals i les
externalitats associades (contaminació, utilització recursos naturals, etc..)
6.- Davant de la finalització del termini de l’actual contracte de prestació
del servei de recollida de residus al municipi, i la nova licitació, entenem
que l’anàlisi i avaluació per a la millora del resultat del sistema en termes
econòmics i ambientals, la seva transparència i equitat vers els usuaris, fa que s’hagi d’afrontar l’establiment de
la taxa amb els objectius exposats conjuntament amb la licitació de la nova
contracta. D’aquesta manera també els costos d’implantació del sistema es
poden incloure i amortitzar de manera més adequada.
7.- Segons l’Estudi el procediment d’establiment de la taxa s’ha de basar en
un previ procés de participació ciutadana i consens polític per cercar una
sol·lució realista i responsable, en que tots els agents implicats es sentin
corresponsables del repte de la gestió dels residus.
Es per això que l’Estudi proposa un calendari on el procés d’informació
i participació de la ciutadania esdevé cabdal per fer-la coneixedora de la
problemàtica, i per implicar-la en l’establiment d’una taxa que incentivi les
conductes més respectuoses amb el medi i que redueixin els costos, també
econòmics, per la col·lectivitat..
8.- En l’expedient de l’establiment de l’Ordenança núm.28, no trobem cap referència a aquest Estudi,
ni el menor anàlisi sobre les alternatives a l’establiment de la taxa
domiciliaria.
En el mateix sentit, no consta
referència a l’establiment del preu públic de recollida de residus de els
activitats econòmiques quan la seva aplicació és un imperatiu legal segons la
Llei de residus de Catalunya.
A tot això, hem d’afegir que no
ens consta s’hagi realitzat cap procés participatiu amb la ciutadania amb caràcter previ a
l’aprovació provisional, ni s’ha creat cap comissió dels grups municipals per
tractar aquesta qüestió, fets tots dos que van ser reclamats ja fa més d’un any
per aquest grup municipal.
9.- Per tot això, el procediment seguit i l’Acord plenari d’aprovació
provisionald e l’Ordenança núm. 28, a part de les altres irregularitats
exposades en el present escrit, presenta una manifesta manca de motivació i justificació esdevenint arbitrari i
contrari a dret, per no haver tingut en compte documents i procediments previs
sobre aquesta matèria, i vulnera els
principis de participació ciutadana en la presa de decisions.
Tercera.-
Sobre el model de taxa domiciliaria aprovada provisionalment.- Manca de
compliment dels principis de protecció ambiental, de justícia tributaria i
d’igualtat.- Nul·litat de l’Ordenança.-
1.- La Taxa de recollida de residus domiciliaris que es conté en l’Ordenança
núm. 28 aprovada provisionalment es basa en una part fixe per habitatge, i una
part variable segons el nombre de residents i segons la superfície construïda
de l’habitatge.
Per tant, no es vincula la part variable a la intensitat d’ús del
servei, això és, a la generació de residus.
2.- Amb aquesta decisió la taxa deixa de tenir caràcter incentivador, ja que
no compleix amb la finalitat de prevenir la generació i fomentar el reciclatge.
Fins i tot és contraproduent, ja que pagarà el mateix l’usuari que
tingui una actuació diligent, eviti produir residus i recicli, que aquell que
no ho faci.
3.- Per això, la taxa no està directament relacionada amb el servei que es
presta al ciutadà, si no amb altres paràmetres aliens al servei.
Des del punt de vista ambiental,
aquest fet és contrari a la
funció pública de protecció ambiental que correspon als municipis segons
l’article 45 de la Constitució, i a la obligació de fomentar la prevenció i la
separació en origen de residus i enfortir el reciclatge reconegut en la normativa
sectorial.
També es contrari al principi
bàsic del dret ambiental de la Unió Europea de “qui contamina paga” que
imposa als poders públics l’adopció de mesures, incloses les fiscals, per
garantir que aquells que contribueixen a degradar el medi contribueixin al
pagament de mesures per reparar-lo. La taxa no compleix ni la vessant
preventiva (ja que no incentiva) ni la reactiva ja que no distribueix la
càrrega econòmica en proporció al seu causant.
Des del punt de vista fiscal, aquesta
Taxa es contrària als principis d’igualtat, de proporcionalitat i de justícia
tributaria, establerts en l’article 31 de la Constitució, i normes que la
desenvolupen, ja que no està relacionada amb la intensitat en l’ús del servei.
La taxa no reparteix els costos del servei en proporció al benefici o servei
real sinó lineal en base a paràmetres que per si mateixos no justifiquen un
tracte igual.
Quarta.-
La discriminació dels usuaris de la recollida domiciliaria en relació als
usuaris del servei de recollida de residus comercials.- Nul·litat de la taxa.-
1.- El Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei Reguladora de Residus estableix a l’article 54 que “la persona
titular de l’activitat ha de lliurar els residus que generi o posseeixi a un
gestor o gestora autoritzat perquè se’n faci la valorització, si aquesta
operació és possible, o disposició del rebuig, o bé s’ha d’acollir al sistema
de recollida i gestió que l’ens local competent estableixi per a aquest tipus
de residu, incloent-hi el servei de deixalleria”.
La llei contempla que l’activitat generadora de residus comercials ha de
“suportar les despeses de gestió dels residus que posseeix o genera”.
2.- Per tant, la legislació estableix la obligació de que els productors de
residus d’activitats econòmiques de satisfer els despeses de la seva recollida
i gestió.
A Tiana l’Ajuntament realitza la recollida de residus comercials
conjuntament amb la recollida domiciliària, sense que les activitats participin
en el seu finançament. Això implica un cost a càrrec de l’Ajuntament
d’aproximadament 30.000 € anuals.
3.- L’establiment de la Taxa de recollida de residus domiciliaris sense que
s’hagi implementat el preu públic de recollida comercial, a part de contradir
la Llei, comporta un tracte discriminatori en perjudici dels ciutadans que
infringeix el principi d’igualtat segons recull la Constitució i l’Estatut.
4.- Per tot
això, s’ha de deixar sense efecte l’establiment de la taxa domiciliaria i de l’Ordenança
núm. 28 aprovades provisionalment, i iniciar d’immediat el procediment
d’establiment i tramitació de l’Ordenança del preu públic per recollida de
residus comercials.
Cinquena.- Procedència de deixar sense efecte
l’aprovació provisional de l’Ordenança fiscal núm. 28 i iniciar un procediment
participatiu per definir el model de taxa d’acord amb el principi de qui
contamina paga.-
Per tot això exposat, l’Ordenança
fiscal núm. 28 aprovada provisionalment, resulta afectada per causa de nul·litat
de ple dret, segons l’article 62.2 de la Llei 30/1992, per infringir
l’ordenament jurídic, i procedeix deixar sense efecte l’Acord d’aprovació
provisional del seu establiment i de l’Ordenança.
Procedeix previ un procés d’informació
i participació ciutadana, es defineixi la fiscalitat municipal en matèria de
residus domiciliaris, d’acord amb el principi de qui contamina paga, amb la
finalitat incentivar la reducció de residus i el reciclatge.
Per tot això, SOL·LICITA:
Que es tingui per
presentat aquest escrit, per comparegut en nom i representació del grup
municipal “Gent pel progrés de Tiana” en l’expedient de tramitació de la
modificació i establiment de les Ordenances Fiscals de referència, i per
formulat escrit d’AL·LEGACIONS en el
tràmit d’exposició pública, per a que, previs els tràmits d’aplicació, s’acordi:
-
Deixar sense efecte l’Acord d’aprovació
provisional de l’establiment de la taxa per recollida de residus i de l’Ordenança
reguladora núm. 28..
-
Iniciar el procediment d’establiment i
tramitació de les Ordenances per la taxa per recollida de residus domiciliaris
i del preu públic per recollida de residus comercials, basat en el principi de
qui contamina paga i segons el sistema de pagament per generació, amb un previ
procés informatiu i participatiu de la ciutadania.
Tiana, cinc de
desembre de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada